dilluns, 9 de juliol del 2012

LA GRAN CONSTRUCCIÓ DE L'EDUCACIÓ



A tots els docents, si em preneu el consell, us recomano que feu una mirada al vostre interior i que reflexioneu en quin àmbit us agradaria – o més ben dit, us apassionaria -  profunditzar i... formeu-vos!, experimenteu i apreneu tan com pugueu, que ara és el nostre moment. Hem de lluitar plegats per una educació de qualitat i això, penso, només ho aconseguirem si tots els docents aportem el nostre granet de sorra en una muntanya que cada vegada pot ser més forta i resistent a dificultats i adversitats que l’actualitat ens afegeix dia rere dia i cada vegada més.

Com a docents i models que som, i essent conscients que un/a mestre/a no pot quedar-se amb els braços plegats davant d’una societat en canvi, us convido a preocupar-vos pel nostre futur, però d’una manera positiva: ocupant-nos i treballant dur perquè la gran construcció de l’educació, que entre tots forgem, creixi cada dia més!

Frases tan típiques com “el saber no ocupa lloc” o “no deixis per demà el que puguis fer avui” són per mi lemes que, per començar, tots hauríem de tenir presents, i que als docents ens vénen molt bé.
Amb aquest missatge m’acomiado... fins la pròxima!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

¿teatro o realidad?


La vida es la única oportunidad que tenemos para hacer todo aquello que nos venga en gana.
La vida es como un teatro, nada más i nada menos que un infinito escenario donde nos puede pasar cualquier cosa inesperada. Pero también podemos montar i representar nuestro propio guión.
Escribe tu propio guión, ¡pero deja espacio para los extras!

Todos tenemos un triunfador dentro. Solo tenemos que saber cómo hacerle salir.

dimecres, 9 de desembre del 2009

ojos que hablan, labios que callan.

- ¿Lo has oído?
- ¿oír el qué?
- Cómo te hablan mis ojos.
- Tus ojos no pueden hablarme…
- Claro que pueden. Te dicen lo que mis labios callan.
- ¿Y que callan tus labios?
- Seria demasiado arriesgado decírtelo.
- Arriésgate.
- No puedo. Están sellados hace tiempo. Nadie los escuchaba.
- Entonces tendré que ayudarles. Yo quiero oír que me dicen, temblar con su dulce sonido.
- Pero debes hacer algo arriesgado para ayudarles.
- Dime qué debo hacer.
- No hace falta que te diga nada, debes hacer lo que tus labios te dicten.
- Entonces creo que sé perfectamente qué hacer…

Y entonces fue cuando sus labios se juntaron en un ansiado beso y al fin comprendió qué decían sus ojos.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Olor de primavera



És primavera. Fa com una olor de sol i flors i sento l'aire acariciar-me les galtes i jugar amb els cabells. Sento la mandreta dolça de quan t'estires al sol i em barallo amb els ulls perquè no es tanquin.

Oloro l'aroma de les flors liles del jardí i les toco i les miro i m'enamoren. Veig el sol i el sento a la cara. Em dóna vida. M'altera la sang.

Camino amb els peus descalços i noto la textura de tot...És primavera.